Sentir l’impacte de l’aire fred a la cara, aïllar-se del brogit i endinsar-se sol, en parella o en un petit grup per planes d’un blanc esclatant o per racons ombrívols a la profunditat del bosc, sentir la fressa monòtona dels esquís a la neu, només trencada pel cant d’alguna au… Aquestes són algunes de les sensacions que s’experimenten quan se surt a fer un passeig amb esquís.
Però n’hi ha més. Sentir com els pulmons s’inflen i es renoven, entrar progressivament en calor i treure’s una capa de roba, sentir la creixent descàrrega d’adrenalina, aturar-se a fer un glop i posar la vista a l’horitzó: una corona de cims majestuosos en totes direccions.
I finalment: tornar al punt de partida, cansat, notant músculs que no sabies que tenies, però amb el cap aclarit, tranquil, satisfet, potser fins i tot eufòric.
Aquesta és una de les infinites maneres d’explicar què és l’esquí de fons. En teniu una de més traidicional en aquest mateix blog. Si vols comprovar si aquest panorama que hem pintat és cert, o si ja ho saps però t’han entrat ganes de tornar a practicar aquest esport —i fer-ho en un entorn de gran bellesa, 15 kilòmetres de circuits per a tots els nivells a 2.000 m d’altitud—, reserva ja dia per esquiar a Naturlandia.
